Cartes a Sant Josep

Sant Josep, “el carter”

Cartes a Sant Josep: Quan encara no s’havien acabat les obres de construcció del Santuari, allà per l’any 1900, la imatge de Sant Josep, ja havia estat traslladada de la seva primitiva Residència a Barcelona, ​​al carrer Sant Salvador, a la nova edificació. En el temps que va durar l’obra de la

cartes a sant josep Pintura que representa a Madre Petra recibida en audiencia por S.S.Pío X, defendiendo el Santuario
Pintura que representa Mare Petra rebuda en audiència per S.S.Pío X, defensant el Santuari
Imagen de la gente que acudía a principios de 1900 a la quema de cartas
Imatge de la gent que acudia a principis de 1900 a la crema de cartes
Peticiones a San José. Imagen de San José que representa la devoción de las cartas
Imatge de Sant Josep que representa la devoció de les cartes.

Església i capella, Sant Josep estava col·locat en un altar provisional, però digne, on podia ser visitat pels fidels que ho desitjaven.

Conta la vida de la Beata Petra que hi sent ella pregant davant de la imatge de Sant Josep, se li va aparèixer un ancià que portava a la mà esquerra una carta amb la seva corresponent segell i direcció. Li va semblar que una llum des del cel baixava reflectint-se en aquella, carta sobre el segell.

Llavors l’ancià, assenyalant el sobret amb el dit índex de mà dreta li va dir: “Mira, això està fet a dalt“, i va desaparèixer sobtadament. Encara que a Mare Petra li va semblar que aquell ancià podia ser Sant Josep, no va aconseguir a comprendre el significat d’allò, fins a un fet senzill que va tenir lloc poc després.

Una pobra dona, malalta d’una mà, va arribar un dia molt atribolada a encomanar-se al Sant ja que la seva malaltia no tenia més perspectiva que una amputació de la mateixa. Perquè la seva petició estigués sempre present, va demanar permís a una Mare per deixar-li una nota escrita als peus. La religiosa no va veure en això res dolent i hi va permetre … Va ser la primera de les moltes Cartes a Sant Josep. Pocs dies després la dona va tornar contentíssima a donar gràcies a Déu perquè per la intercessió de Sant Josep li havia conservat la seva mà, que tant necessitava per poder treballar. Molts devots van imitar a aquesta senzilla obrera, escrivint Cartes a Sant Josep. La forma de peticions escrites proliferar ràpidament i sense estar acabada l’obra acudien moltes persones a peu o en carruatges, per encomanar-se a tots els seus problemes al sant. Aquí comença un fet que ocupa un lloc molt important dins de la història del Santuari, perquè ha marcat de forma particular la devoció que la gent professa a Sant Josep de la Muntanya.

És difícil imaginar la importància que va cobrar la devoció d’escriure Cartes a Sant Josep i les conseqüències que això va produir. Analitzant la revista que s’edita al Santuari, “La Muntanya de Sant Josep”, des de l’any de la seva aparició, el 1903, podem entreveure una mica d’això. Cada mes es procedia a la cremació de les cartes que contenien les Cartes a Sant Josep, coincidint amb el diumenge després del dia 19, en què també sortia Sant Josep en processó.

Són molts els comentaris que la devoció a Sant Josep de la Muntanya suscitava a Barcelona. Al maig de 1903 es van cremar 3.328 Peticions a Sant Josep en forma de carta, que provenien no només de la ciutat comtal, sinó que aquesta pràctica s’havia estès per tot el país. Tots els mesos els diaris catalans de l’època, com ara El Correo Català, La Vanguardia, El Diari de Barcelona, ​​La Dinastia, El Noticiero Universal …, donaven bon compte dels actes que es realitzaven al Santuari amb motiu de la cremació de cartes.

Mare Petra no era aliena a la importància que estava cobrant aquesta devoció, ni de les sospites que va començar a despertar la popularitat del Santuari i el que va suposar l’inici de la devoció de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona i fora de la ciutat comtal. Des del segon número de “La Muntanya de Sant Josep”, va començar a aparèixer a la revista un article anomenat “Cartes a Pau”. En aquestes “cartes”, dirigides a un personatge imaginari anomenat Pau, s’intentava explicar el veritable sentit de la devoció que la gent professava al Sant, el culte que se celebrava en el Santuari, l’obra caritativa que duien a terme les filles de Mare Petra, així com la crema de cartes amb totes les Peticions dirigides a Sant Josep.

Però eren molts els recels que estava generant la quantitat de gent que acudien a veure a Sant Josep, i que havia obligat a posar un tramvia especial que arribés fins a la muntanya pelada. Poc s’imaginava Mare Petra que la persecució al Santuari provindria de la mateixa Església …

El 1905 es calcula que més de 30.000 persones van visitar el Santuari la festivitat de Sant Josep. En aquell temps va arribar a oïdes de Mare Petra que el Sr. Cardenal Casañas i el Bisbe Auxiliar, D. Ricardo Cortés, tenien alguna cosa en contra del Santuari. La Mare, amant de l’Església i de la veritat, es va presentar davant seu per saber que hi havia de cert en aquests rumors. Hi ha un detall d’aquesta entrevista que ens mostra el tremp i la noblesa de Mare Petra, que va arribar a afirmar als prelats que si hi havia veritablement alguna causa perquè l’Església estigués disgustada amb el Santuari, ella seria la primera que ho miraria malament. No li van dir cap motiu de queixa, però poc després, a la revista de Montserrat, de juliol de 1905, D. Federico Clascar, signava un article en contra de l’obra del Santuari i de la devoció de les cartes.

Mare Petra, com a dona de tremp que era, va decidir anar-se’n a Roma i solucionar allà el problema. Des d’aquest moment els esdeveniments es precipiten. Només la seva gran fortalesa i la seva confiança incommovible en Déu va fer que Mare Petra, que llavors ja es trobava molt malalta, lluités per defensar el que ella considerava era obra de Déu.

El 10 d’agost d’aquest mateix any es va rebre al Santuari un comunicat del Cardenal Casañas, en què anunciava una visita canònica a la casa. Igualment manava dipositar en una caixa tancada totes les Cartes a Sant Josep, prohibint cremar en públic. Es prohibia també donar compte directe o indirectament a la revista La Muntanya de Sant Josep del nombre de cartes rebudes.

La prova va ser dura, però va servir perquè brillés amb més força la devoció a Sant Josep de la Muntanya. La visita de la inspecció va acabar amb el vistiplau del delegat, que va comprovar que totes les notícies en contra del Santuari eren falses. El dia 6 d’octubre de 1905 va tenir Mare Petra la sort de ser rebuda en audiència privada per S.S. Pius X, que no només va concedir l’aprovació per al Santuari i la devoció a Sant Josep de la Muntanya, sinó que fins i tot li va concedir gràcies i privilegis extraordinaris.

Per fi, el 6 de novembre i amb l’aprovació de Roma, es posava fi a la polèmica suscitada en contra del Santuari a través d’un comunicat oficial del Cardenal Casañas, en què es va confirmar que la devoció que la gent professava a Sant Josep era autèntica.

Un segle després és molta la gent que continua invocant al Sant per mitjà de cartes, que es reben diàriament al Santuari per correu ordinari, xarxes socials i internet o que són dipositades directament a l’urna destinada a aquest efecte als peus de Sant Josep . Les Cartes a Sant Josep són una tradició viva a Barcelona.

Cartes a Sant Josep.

(Fagi la seva petició, serà totalmente privada i confidencial. La Comunitat Religiosa garantitza que la seva carta serà depossitada a l’urna de Sant Josep.)

Esta entrada también está disponible en: Spanish

Deixa un comentari