Exposició del Santíssim dijous 19 d’Abril de 2018

Exposició del Santíssim Dijous 19 d’Abril.

El Dijous 19 d’Abril al Reial Santuari Sant Josep de la Muntanya es realitza l’Exposició del Santíssim.

exposicion del santísimo exposicio del santissimAl llar de tot el dia el Reial Santuari Sant Josep de la Montanya tindrà obertes les portes de l’Eglésia per facilitar als feligresos l’adoració de Nostre Senyor. L’Exposició del Santíssim obre les seves portes des de les 8h a les 19h.

La Congregació Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya rep els que van al Santuari per a aquest acte comunitari en què el silenci contemplatiu i la Paraula de Déu ens ha de portar a una unió més íntima amb ell.

Els voluntaris de l’Associació Sant Josep de la Muntanya col·laboren en la realització d’aquest esdeveniment amb gran devoció.

 

Adoració del Santíssim.

 

La pràctica de l’adoració troba les seves arrels en el fet que als monestirs i als convents la benedicció del Santíssim Sagrament era una part integral de l’estructura de la vida de clausura. Des del començament de la vida en la comunitat l’Eucaristia originàriament es feia en una habitació especial, just a fora de l’altar, però separat de l’església on s’oficiava la missa. S’han emprat una gran varietat de noms per identificar aquest lloc reservat, els més comuns són pastoforiumdiakonikonsecretaria o pròtesi. Una de les primeres referències inconfusibles de l’ús del Santíssim Sagrament per a l’adoració es troba a la vida de Sant Basili. Hom diu que Basili dividí el pa en tres parts quan celebrava missa al monestir, una part la consumí ell, la segona la donà als monjos i la tercera la posà en un colom daurat suspès sobre l’altar.[1]

La pràctica d’aquesta mena d’adoració començà formalment a Avinyó (França) l’11 de setembre de 1226 per celebrar i donar gràcies per la victòria obtinguda sobre els càtars a les últimes batalles que hi hagué durant la Croada albigesa. El rei Lluís VII de França els ordenà que aquest sagrament es guardés a la Catedral de la Santa Creu d’Orleans. La gran quantitat d’adoradors féu que el bisbe, Pierre de Corbie, suggerís que l’adoració hagués de ser contínua i incessant. Amb el permís del papa Honori III, la idea es ratificà i continuà d’aquesta manera pràcticament ininterrompuda fins al caos de la Revolució Francesa, que aturà la pràctica el 1792 fins que la germandat dels penitents GRIS la portaren de nou el 1829.[1]