LA UBICACIÓ DEL SANTUARI: Així va Néixer.

Quan el suau declivi de la Dreta de l’Eixample Barceloní deixava de ser plàcida pendent per convertir-se en zona muntanyosa fins a arribar als voltants del Coll i del Carmel aquest turó era anomenat, a mitjan segle XIX, la Muntanya Pelada.

Una gran part d’aquesta muntanya radicava sobre de la barriada de Gràcia a terme del qual pertanyia, quan l’avui populosa barriada formava una vila independent.

EL BARRI DE LA SALUT

La ciutat anava pujant i als jardins que sorgien es van començar a conrear arbres fruiters. Al compàs de la transformació de la capital, el nom de Muntanya Pelada va empal·lidir per obrir pas al de la Salut. L’ermita de Ntra. Sra. De la Salut va ser la base de la urbanització moderna d’aquells llocs.

Així  NAsqué: EL SANTUARI fa el NOM del Lloc

Els propietaris al 1874 demanaven millores per a la zona i l’Ajuntament de Gràcia va tenir una clara visió del que podia ser el barri. Al 1880 es va inaugurar la línia de tramvia. Havia de venir una tercera denominació a deixar enrere a les altres, i aquesta va ser la de Sant Josep de la Muntanya.

Les edificacions, que arribavan fins al peu d’aquella muntanya, no podien estendre’s a per ella perquè mancava de tota condició per a fer-les habitables.

BEATA PETRA: RESPONSABLE NECESsÀRIA.

L’any 1845 va néixer en l’andalús poble de la Vall de Abdalajís, de la comarca Antequerana, tan plena de ressonàncies orientals, Ana Josefa Pérez Florido, que amb el temps havia de ser Mare Petra de Sant Josep.

Va ser una d’aquestes religioses de les quals deixen solc a la vida, i amb tota l’alta admiració que mereix la Santa d’Àvila, la seva imatge ve en el record quan es pensa en la Mare Petra. Animosa, optimista, devota, confiava en la Providencia, en la intercessió de San José, i la Providencia no la va abandonar com no abandona als que posseeixen la fe dels seus majors.

BEATA PETRA arriva A BARCELONA.

La vida de la Mare Petra va estar envoltada d’una sèrie de fets portentosos per a ella i els que l’envoltaven, creixent la seva fama per onsevulla.

El 22 de novembre de 1886, acompanyada d’una altra religiosa, va emprendre viatge a Barcelona, perquè sentia grans desitjos de fundar a la Ciutat Comtal, i en l’oració li semblava que Sant Josep ho desitjava.

Van arribar a la ciutat el dia 25 de Novembre. Es van instal·lar provisionalment al carrer Ataulf, fins que van trobar una altra casa més adequada per a realitzar el seu apostolat amb les nenes pobres.

Així el 17 de gener de 1887 es van traslladar a la casa-torre anomenada “El Putxet” en Sant Gervasi, des d’on les religioses i les nenes van passar al carrer de Sant Salvador, de Gràcia, a causa de la necessitat de trobar un lloguer més barat que el primer.

Va ocórrer llavors el fet transcendental que va donar lloc a la fundació del conegut Santuari barceloní. Es trobava absent de Barcelona Mare Petra. Es va presentar a la casa el propietari de la finca que els va manifestar que posava en venda la torre pel preu de 55.000 pessetes.

Les religioses, que de l’almoina hi vivien, no comptaven amb més recursos per a elles i les seves òrfenes que la caritat, van escriure a Mare Petra explicant-li l’ocorregut. Ella va sortir immediatament cap a Barcelona i va manar a totes les cases que comencessin els Set Diumenges a San José, ja sabia aquesta dona qui l’havia d’arreglar.

Res més arribar, va passar a la Capella on es venerava una imatge de Sant Josep, i en sortir li van preguntar:

– Què li ha dit Sant Josep? -Que tot està arreglat, va contestar ella. No sé com, però em sembla que el beneït Sant l’arreglarà tot”.

Així de gran era la seva Fe i Confiança. Va disposar fer deu dies d’exercicis espirituals, perquè tenia molt clar que primer havia de buscar el Regne de Déu i la resta se li donaria per afegiment.

SANt JOSep INTERCEDEix:

Al sisè dia d’haver començat el retir, el 24 de febrer, es va presentar a la casa una Senyoreta, Carmen Masferrer, preguntant per la Mare Superiora. Assabentada de la necessitat que tenien les mares, anava a oferir-los una finca de la seva propietat: la “Torre de Masferrer“, situada en la Vila de Gràcia, carrer de les Mines, 44. Era un lloc muntanyenc, sense arbratge. Se’l coneixia com a “Muntanya Pelada”. La finca tenia una extensió de 320.000 pams de terreny i una casa torre. El dia de Sant Josep, es va signar davant Notari l’escriptura de donació d’aquesta finca.

“A LA MONTAnyA PELADA aviat Li Sortirà PÈL”

Així va néixer, amb aquesta frase, la increïble tasca d’aixecar en aquest nou terreny una llar per a nens i nenes desemparats.

Mare Petra va encarregar el projecte a un arquitecte de prestigiós: Francesc Berenguer i Mestres, ajudant de Gaudí en moltes de les seves obres. Berenguer no es va mostrar optimista davant l’encàrrec ja que la Congregació de Mares de Desemparats no tènia recursos econòmics per a tirar endavant el projecte.

Les mares es van confiar a la Provisió, i a benefactors de Barcelona els van exposar la necessitat de construir una llar per a menors desemparats. El resultat va ser que en 2 mesos van aconseguir 20.000 pessetes de l’època, gairebé tots donatius anònims lliurats en sobre tancat a nom de Mare Petra. La Provisió es va fer present per mitjà de la generositat dels catalans. Davant la resposta efusiva dels Barcelonins, Mare Petra, va incloure en el projecte una església per a Sant Josep.

El Projecte disenyat per Berenguer va ser portat a terme per els Mestres d’Obres Barba. Aquests mestres d’obres encapcelats per Josep Barba, mà dreta d’en Sagnier, eren els Mestres d’Obres més preuats de la ciutat.

En començar els fonaments es va descobrir una rica pedrera que va subministrar la pedra per a l’edifici.

Contra les recomanacions, Mare Petra va gastar 25 pessetes a buscar aigua. Els veïns li van indicar que no hi hauria res però en la seva devoció al Patriarca, Mare Petra va confiar i va rebre.

LA PRIMERA PEDRA. AixÍ NAsqué:

Aquesta es va col·locar el 14 d’agost de 1895.

Quan li van presentar a Mare Petra els plans de l’Església, ella la va trobar molt petita. Va manar ampliar-la per dues vegades. Tots ho consideraven una bogeria degut al molt amor que tenia Mare Petra al seu Sant. Qui anava a venir a aquest lloc tan despoblat? Però ella, amb la seva confiança, posada solament en Déu, els va profetitzar: “Aquí vindrà gent de tot el món“, i així ha estat des de llavors fins avui.

Els plans van ser aprovats per l’Excm. Ajuntament de Gràcia que va voler contribuir a l’obra benèfica amb l’exempció del pagament dels drets municipals.

Les 20.000 pessetes recollides per a l’obra es van acabar, quan només s’havia construït en part una ala de l’edifici. El constructor Antonio Barba estava compromès formalment a seguir amb l’obra i Mare Petra tenia una gran fe en Déu i en la seu “padrecito” Sant Josep, com ella li deia afectuosament. No obstant això li semblava una imprudència continuar les obres sense tenir gens de diners amb què pagar al seu degut temps. El sou dels treballadors era sagrat per a ella.

EL PARE IGNACI VERDÓS

No li va ser difícil trobar algú que li prestés els diners. Ja estaven tots els documents en regla i el mateix dia que anaven a cobrar la quantitat fixada, la persona es va penedir. El Pare Verdós va tornar a l’Asil molt desanimat. A la cara li va notar Mare Petra que l’entrevista no havia resultat bé. Abans que li parlés li va preguntar: “Què, s’ha penedit? No porta vostè res?” Quan es va assabentar que la persona que anava a fiar temia perdre els diners se li va il·luminar la cara d’alegria i amb gran fe va exclamar:

_”Beneït sigui Déu! Ara és quan estic contenta! Veig que Sant Josep no vol pagar rèdits a ningú. Ara augmenta la meva fe”.
“Disposi que segueixin les obres i, si és possible, s’augmenti el nombre d’operaris. Ara compto amb tota seguretat amb la borsa de Sant Josep. Ell no es penedirà, ni donarà cap desengany com aquest”.

Van seguir les obres amb tal embranzida que en menys de mig any ja s’acabava la primera ala de l’edifici, que va ser habitat el 18 de març de 1896.

LA INAUGURACIÓ

Es va realitzar en la Festa del Patrocini de San José, el 20 de març de 1902. Quan encara no s’havien acabat les obres de construcció del Santuari, allà per l’any 1900, la imatge de San José ja havia estat traslladada de la seva primitiva Residència a Barcelona, al carrer San Salvador, a la nova edificació.

Al gener de 1901 ja estaven acabades l’Església i la Capella del Sant Patriarca, el mateix que la casa-llar per a les nenes i la residència per a les religioses que atenien l’Apostolat.

AixÍ va néixer EL NOm DE SANt JOSep DE LA MONTAnyA.

En el temps que va durar l’obra de l’Església i la Capella, Sant Josep hi era en un altar provisional, però digne, on podia ser visitat pels fidels que ho desitjaven. A causa dels favors que amb tanta prodigalitat concedia el Sant, va créixer molt la seva devoció i al poc temps de ser portada la seva imatge al Santuari per a la seva veneració, eren moltíssims els fidels que pujaven a la “Muntanya Pelada“, per veure com ells mateixos deien al “Sant Josep el de la Muntanya”, i des de llavors era anomenat per tothom San José de la Muntanya, sobrenom que l’Església, no sols va admetre, sinó que va beneir i va indulgenciar.

 

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]