Hi ha una entranyable tradició, l’origen es remunta a el segle XVI. Consisteix en dedicar els set diumenges anteriors a la festa de Sant Josep, apropar-se  de manera especial a l’Espòs de Maria Mare de Déu, per expressar-li afecte i demanar-li favors.

Els cristians sempre han vist a Sant Josep un exemple de lliurament i de fe en Déu i podem considerar-lo mestre d’oració. Va ser ell, després de la Mare de Déu, qui més de prop va tractar a el Nen Jesús, que va tenir amb ell el tracte més amable i senzill.

Sol ser habitual «contemplar» els principals misteris esdevinguts al llarg de la vida de Sant Josep a la terra, entreteixits de goigs i dolors. En aquests es reflecteix d’alguna manera tota vida humana, la nostra, i hi es a la seva en la que trobem llum, serenitat, fortalesa, sentit sobrenatural i amor a Déu.

Tota la vida de Sant Josep va ser un acte continu de fe i obediència en les circumstàncies més difícils i fosques en què li va posar Déu. Des de temps immemorial, l’Església ho ha vingut venerant i invocant com a continuador en ella, de la missió que un dia Sant Josep tingués envers Jesús i Maria. En els moments de nit fosca, l’exemple de Josep és un estímul indestructible per a l’acceptació sense reserves de la voluntat de Déu.

La Beata Petra de Sant Josep no va ser aliena als costums de la seva època. Apòstol josefí de del S.XIX, com la va definir sant Joan Pau II el dia de la seva Beatificació, va viure per estendre la devoció del sant. No només va conèixer la pràctica de la pregària dels dolors i goigs, sinó que la va recomanar i va esdevenir una tradició en totes les cases de la Congregació.

El Papa Gregori XVI

Fou qui va fomentar la Devoció dels 7 Diumenges a Sant Josep otorgant moltes indulgències a aquesta tradició.

Conèixer els detalls dels 7 Solemnes Diumenges a Sant Josep 2018