EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM
el Reial Santuari Sant Josep de la Muntanya realitza l’Exposició del Santíssim.
Durant tot el dia el Reial Santuari Sant Josep de la Muntanya tindrà obertes les portes de l’Església per facilitar als feligresos l’adoració del Nostre Senyor. L’Exposició del Santíssim obre les seves portes des de les 8h a 19h.
La Congregació Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya rep els que van al Santuari per a aquest acte comunitari en què el silenci contemplatiu i la Paraula de Déu ens ha de portar a una unió més íntima amb ell.
Els voluntaris de l’Associació Sant Josep de la Muntanya col·laboren en la realització d’aquest esdeveniment amb gran devoció.
Adoració del Santíssim.
La pràctica de l’adoració té les seves arrels en que en els monestirs i convents la benedicció de l’Santíssim Sagrament era una part integral de l’estructura de la vida de clausura. Des del principi de la vida a la comunitat l’Eucaristia originalment es feia en una habitació especial, just fora de l’altar però separat de l’església on s’oficiava la Missa. Una gran varietat de noms s’han utilitzat per identificar aquest lloc reservat: els més comuns són pastoforium, diakonikon, secretaria o pròtesi. Una de les primeres referències inconfusibles de la utilització de l’Santíssim Sagrament per a l’adoració es troba en la vida de Sant Basili (que va morir al 379). Basilio es diu que va dividir el Pa en tres parts quan celebrava Missa al monestir. Una part la va consumir ell, la segona part se la va donar als monjos i la tercera la va posar en un colom daurada suspesa sobre el altar.1
La pràctica d’aquest tipus d’adoració va començar formalment a Avinyó (França) l’11 de setembre de 1226, per celebrar i donar gràcies per la victòria obtinguda sobre els càtars a les últimes batalles que van tenir en la Croada albigesa. El rei Lluís VII de França els va manar que dit sagrament es guardés a la Cathédrale Sainte-Croix d’Orléans o Catedral de la Santa Creu d’Orleans. La gran quantitat d’adoradors va fer que el Bisbe, Pierre de Corbie, suggerís que l’adoració hauria de ser contínua i incessant. Amb el permís de l’papa Honori III, la idea es va ratificar i va continuar d’aquesta manera pràcticament ininterrompuda fins que el caos que es va formar durant la Revolució francesa el va parar a 1792 fins que els esforços de la germanor dels penitents GRIS la van portar de tornada a 1829.1
La Mare Mechtilde de el Santíssim Sagrament va ser pionera en l’adoració perpètua de l’Eucaristia en resposta a Père Picotte. El convent benedictí, fundat per a aquest propòsit es va inaugurar a França el 25 de març de 1654.2 Una altra de les primeres pràctiques comunes de l’adoració és les Quaranta Hores, un exercici de devoció en què es resa contínuament durant quaranta hores abans que es celebri l’Eucaristia. Es diu que va començar a Milà al maig de 1537