{"id":40635,"date":"2019-10-18T16:13:19","date_gmt":"2019-10-18T14:13:19","guid":{"rendered":"https:\/\/santuariosanjose.org\/aixi-va-neixer-el-reial-santuari-sant-josep-de-la-muntanya\/"},"modified":"2020-06-17T12:24:20","modified_gmt":"2020-06-17T10:24:20","slug":"aixi-va-neixer-el-reial-santuari-sant-josep-de-la-muntanya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/aixi-va-neixer-el-reial-santuari-sant-josep-de-la-muntanya\/","title":{"rendered":"Aix\u00ed va n\u00e9ixer el Reial Santuari Sant Josep de la Muntanya"},"content":{"rendered":"

LA UBICACI\u00d3 DEL SANTUARI: Aix\u00ed va N\u00e9ixer.<\/span><\/h1>\n

Quan el suau declivi de la Dreta de l’Eixample Barcelon\u00ed<\/strong> deixava de ser pl\u00e0cida pendent per convertir-se en zona muntanyosa fins a arribar als voltants del Coll i del Carmel aquest tur\u00f3 era anomenat, a mitjan segle XIX, la Muntanya Pelada<\/strong>.<\/p>\n

Una gran part d’aquesta muntanya radicava sobre de la barriada de Gr\u00e0cia a terme del qual pertanyia, quan l’avui populosa barriada formava una vila independent.<\/p>\n

EL BARRI DE LA SALUT<\/h2>\n

La ciutat anava pujant i als jardins que sorgien es van comen\u00e7ar a conrear arbres fruiters. Al comp\u00e0s de la transformaci\u00f3 de la capital, el nom de Muntanya Pelada va empal\u00b7lidir per obrir pas al de la Salut. L’ermita de Ntra. Sra. De la Salut<\/strong> va ser la base de la urbanitzaci\u00f3 moderna d’aquells llocs.<\/p>\n

Aix\u00ed\u00a0 NAsqu\u00e9: EL SANTUARI fa el NOM del Lloc<\/h2>\n

Els propietaris al 1874 demanaven millores per a la zona i l’Ajuntament de Gr\u00e0cia<\/strong> va tenir una clara visi\u00f3 del que podia ser el barri. Al 1880 es va inaugurar la l\u00ednia de tramvia. Havia de venir una tercera denominaci\u00f3 a deixar enrere a les altres, i aquesta va ser la de Sant Josep de la Muntanya<\/strong>.<\/p>\n

Les edificacions, que arribavan fins al peu d’aquella muntanya, no podien estendre’s a per ella perqu\u00e8 mancava de tota condici\u00f3 per a fer-les habitables.<\/p>\n

BEATA PETRA: RESPONSABLE NECESs\u00c0RIA.<\/h2>\n

L’any 1845 va n\u00e9ixer en l’andal\u00fas poble de la Vall de Abdalaj\u00eds<\/strong>, de la comarca Antequerana, tan plena de resson\u00e0ncies orientals, Ana Josefa P\u00e9rez Florido<\/strong>, que amb el temps havia de ser Mare Petra de Sant Josep.<\/strong><\/p>\n

Va ser una d’aquestes religioses de les quals deixen solc a la vida, i amb tota l’alta admiraci\u00f3 que mereix la Santa d’\u00c0vila<\/strong>, la seva imatge ve en el record quan es pensa en la Mare Petra<\/strong>. Animosa, optimista, devota, confiava en la Providencia, en la intercessi\u00f3 de San Jos\u00e9, i la Providencia no la va abandonar com no abandona als que posseeixen la fe dels seus majors.<\/p>\n

BEATA PETRA arriva A BARCELONA.<\/h2>\n

La vida de la Mare Petra<\/strong> va estar envoltada d’una s\u00e8rie de fets portentosos per a ella i els que l’envoltaven, creixent la seva fama per onsevulla.<\/p>\n

El 22 de novembre de 1886, acompanyada d’una altra religiosa, va emprendre viatge a Barcelona<\/strong>, perqu\u00e8 sentia grans desitjos de fundar a la Ciutat Comtal<\/strong>, i en l’oraci\u00f3 li semblava que Sant Josep<\/strong> ho desitjava.<\/p>\n

Van arribar a la ciutat el dia 25 de Novembre. Es van instal\u00b7lar provisionalment al carrer Ataulf<\/strong>, fins que van trobar una altra casa m\u00e9s adequada per a realitzar el seu apostolat amb les nenes pobres.<\/p>\n

Aix\u00ed el 17 de gener de 1887 es van traslladar a la casa-torre anomenada “El Putxet” en Sant Gervasi<\/strong>, des d’on les religioses i les nenes van passar al carrer de Sant Salvador, de Gr\u00e0cia<\/strong>, a causa de la necessitat de trobar un lloguer m\u00e9s barat que el primer.<\/p>\n

Va oc\u00f3rrer llavors el fet transcendental que va donar lloc a la fundaci\u00f3 del conegut Santuari barcelon\u00ed<\/strong>. Es trobava absent de Barcelona Mare Petra<\/strong>. Es va presentar a la casa el propietari de la finca que els va manifestar que posava en venda la torre pel preu de 55.000 pessetes.<\/p>\n

Les religioses, que de l’almoina hi vivien, no comptaven amb m\u00e9s recursos per a elles i les seves \u00f2rfenes que la caritat, van escriure a Mare Petra explicant-li l’ocorregut. Ella va sortir immediatament cap a Barcelona i va manar a totes les cases que comencessin els Set Diumenges a San Jos\u00e9<\/strong>, ja sabia aquesta dona qui l’havia d’arreglar.<\/p>\n

Res m\u00e9s arribar, va passar a la Capella on es venerava una imatge de Sant Josep<\/strong>, i en sortir li van preguntar:<\/p>\n

– Qu\u00e8 li ha dit Sant Josep? -Que tot est\u00e0 arreglat, va contestar ella. No s\u00e9 com, per\u00f2 em sembla que el bene\u00eft Sant l’arreglar\u00e0 tot”.<\/p>\n

Aix\u00ed de gran era la seva Fe i Confian\u00e7a<\/strong>. Va disposar fer deu dies d’exercicis espirituals, perqu\u00e8 tenia molt clar que primer havia de buscar el Regne de D\u00e9u<\/strong> i la resta se li donaria per afegiment.<\/p>\n

SANt JOSep INTERCEDEix:<\/h2>\n

Al sis\u00e8 dia d’haver comen\u00e7at el retir, el 24 de febrer, es va presentar a la casa una Senyoreta, Carmen\u00a0Masferrer<\/strong>, preguntant per la Mare Superiora. Assabentada de la necessitat que tenien les mares, anava a oferir-los una finca de la seva propietat: la “Torre de\u00a0Masferrer<\/strong>“, situada en la Vila de Gr\u00e0cia<\/strong>, carrer de les Mines, 44. Era un lloc muntanyenc, sense arbratge. Se’l coneixia com a “Muntanya Pelada”. La finca tenia una extensi\u00f3 de 320.000 pams de terreny i una casa torre. El dia de Sant Josep, es va signar davant Notari l’escriptura de donaci\u00f3 d’aquesta finca.<\/p>\n

“A LA MONTAnyA PELADA aviat Li Sortir\u00e0 P\u00c8L”<\/h2>\n

Aix\u00ed va n\u00e9ixer, amb aquesta frase, la incre\u00efble tasca d’aixecar en aquest nou terreny una llar per a nens i nenes desemparats<\/strong>.<\/p>\n

Mare Petra<\/strong> va encarregar el projecte a un arquitecte de prestigi\u00f3s: Francesc Berenguer i\u00a0Mestres<\/strong>, ajudant de Gaud\u00ed en moltes de les seves obres. Berenguer no es va mostrar optimista davant l’enc\u00e0rrec ja que la Congregaci\u00f3 de Mares de Desemparats<\/strong> no t\u00e8nia recursos econ\u00f2mics per a tirar endavant el projecte.<\/p>\n

Les mares es van confiar a la Provisi\u00f3, i a benefactors de Barcelona<\/strong> els van exposar la necessitat de construir una llar per a menors desemparats. El resultat va ser que en 2 mesos van aconseguir 20.000 pessetes de l’\u00e8poca, gaireb\u00e9 tots donatius an\u00f2nims lliurats en sobre tancat a nom de Mare Petra<\/strong>. La Provisi\u00f3 es va fer present per mitj\u00e0 de la generositat dels catalans<\/strong>. Davant la resposta efusiva dels Barcelonins, Mare Petra<\/strong>, va incloure en el projecte una esgl\u00e9sia per a Sant Josep.<\/p>\n

El Projecte disenyat per Berenguer va ser portat a terme per els Mestres d’Obres Barba.<\/strong> Aquests mestres d’obres encapcelats per Josep Barba, m\u00e0 dreta d’en Sagnier,\u00a0<\/strong>eren els Mestres d’Obres m\u00e9s preuats de la ciutat.<\/p>\n

En comen\u00e7ar els fonaments es va descobrir una rica pedrera que va subministrar la pedra per a l’edifici.<\/p>\n

Contra les recomanacions, Mare Petra<\/strong> va gastar 25 pessetes a buscar aigua. Els ve\u00efns li van indicar que no hi hauria res per\u00f2 en la seva devoci\u00f3 al Patriarca, Mare Petra va confiar i va rebre.<\/p>\n

LA PRIMERA PEDRA. Aix\u00cd NAsqu\u00e9:<\/h2>\n

Aquesta es va col\u00b7locar el 14 d’agost de 1895.<\/p>\n

Quan li van presentar a Mare Petra<\/strong> els plans de l’Esgl\u00e9sia, ella la va trobar molt petita. Va manar ampliar-la per dues vegades. Tots ho consideraven una bogeria degut al molt amor que tenia Mare Petra<\/strong> al seu Sant. Qui anava a venir a aquest lloc tan despoblat? Per\u00f2 ella, amb la seva confian\u00e7a, posada solament en D\u00e9u, els va profetitzar: “Aqu\u00ed vindr\u00e0 gent de tot el m\u00f3n<\/strong>“, i aix\u00ed ha estat des de llavors fins avui.<\/p>\n

Els plans van ser aprovats per l’Excm. Ajuntament de Gr\u00e0cia<\/strong> que va voler contribuir a l’obra ben\u00e8fica amb l’exempci\u00f3 del pagament dels drets municipals.<\/p>\n

Les 20.000 pessetes recollides per a l’obra es van acabar, quan nom\u00e9s s’havia constru\u00eft en part una ala de l’edifici. El constructor Antonio Barba<\/strong> estava comprom\u00e8s formalment a seguir amb l’obra i Mare Petra<\/strong> tenia una gran fe en D\u00e9u i en la seu “padrecito” Sant<\/strong> Josep<\/strong>, com ella li deia afectuosament. No obstant aix\u00f2 li semblava una imprud\u00e8ncia continuar les obres sense tenir gens de diners amb qu\u00e8 pagar al seu degut temps. El sou dels treballadors era sagrat per a ella.<\/p>\n

EL PARE IGNACI VERD\u00d3S<\/h2>\n

No li va ser dif\u00edcil trobar alg\u00fa que li prest\u00e9s els diners. Ja estaven tots els documents en regla i el mateix dia que anaven a cobrar la quantitat fixada, la persona es va penedir. El Pare Verd\u00f3s<\/strong> va tornar a l’Asil molt desanimat. A la cara li va notar Mare Petra que l’entrevista no havia resultat b\u00e9. Abans que li parl\u00e9s li va preguntar: “Qu\u00e8, s’ha penedit? No porta vost\u00e8 res?” Quan es va assabentar que la persona que anava a fiar temia perdre els diners se li va il\u00b7luminar la cara d’alegria i amb gran fe va exclamar:<\/p>\n

_”Bene\u00eft sigui D\u00e9u! Ara \u00e9s quan estic contenta! Veig que Sant Josep<\/strong> no vol pagar r\u00e8dits a ning\u00fa. Ara augmenta la meva fe”.
\n“Disposi que segueixin les obres i, si \u00e9s possible, s’augmenti el nombre d’operaris. Ara compto amb tota seguretat amb la borsa de Sant Josep. Ell no es penedir\u00e0, ni donar\u00e0 cap desengany com aquest”.<\/p>\n

Van seguir les obres amb tal embranzida que en menys de mig any ja s’acabava la primera ala de l’edifici, que va ser habitat el 18 de mar\u00e7 de 1896.<\/p>\n

LA INAUGURACI\u00d3<\/strong><\/h2>\n

Es va realitzar en la Festa del Patrocini de San Jos\u00e9, el 20 de mar\u00e7 de 1902. Quan encara no s’havien acabat les obres de construcci\u00f3 del Santuari, all\u00e0 per l’any 1900, la imatge de San Jos\u00e9 ja havia estat traslladada de la seva primitiva Resid\u00e8ncia a Barcelona, al carrer San Salvador, a la nova edificaci\u00f3.<\/p>\n

Al gener de 1901 ja estaven acabades l’Esgl\u00e9sia<\/strong> i la Capella del Sant Patriarca<\/strong>, el mateix que la casa-llar per a les nenes i la resid\u00e8ncia per a les religioses que atenien l’Apostolat.<\/p>\n

Aix\u00cd va n\u00e9ixer EL NOm DE SANt JOSep DE LA MONTAnyA.<\/h2>\n

En el temps que va durar l’obra de l’Esgl\u00e9sia i la Capella, Sant Josep<\/strong> hi era en un altar provisional, per\u00f2 digne, on podia ser visitat pels fidels que ho desitjaven. A causa dels favors que amb tanta prodigalitat concedia el Sant, va cr\u00e9ixer molt la seva devoci\u00f3<\/strong> i al poc temps de ser portada la seva imatge al Santuari<\/strong> per a la seva veneraci\u00f3, eren molt\u00edssims els fidels que pujaven a la “Muntanya Pelada<\/strong>“, per veure com ells mateixos deien al “Sant Josep el de la Muntanya”, i des de llavors era anomenat per tothom San Jos\u00e9 de la Muntanya<\/strong>, sobrenom que l’Esgl\u00e9sia, no sols va admetre, sin\u00f3 que va beneir i va indulgenciar.<\/p>\n

 <\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LA UBICACI\u00d3 DEL SANTUARI: Aix\u00ed va N\u00e9ixer. Quan el suau declivi de la Dreta de l’Eixample Barcelon\u00ed deixava de ser…<\/p>\n","protected":false},"author":5212,"featured_media":32962,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-40635","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/40635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5212"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40635"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/40635\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/santuariosanjose.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}